Coure treballat en forma de xapa o de fil. Un càntir d'aram. Conjunt de peces de metall que entren en el parament de la cuina. [...]

Una cosa, fer xerrics. Les rodes del carro xerricaven rost amunt. Beure a galet fent xerrics. Agafà el càntir i s'estigué una bona estona xerricant. [...]

Trencar el broc (d'un atuell, d'un llum). Va esbrocar la gerra. S'ha esbrocat el càntir. Hi ha quatre ampolles que s'han esbrocat. [...]

Acció de fendre. Tall que es fa a les orelles dels caps de bestiar per reconèixer-los. Esquerda 1 . El càntir té una fesa per on vessa. [...]

Broc petit d'un càntir, d'un porró, etc., per on, en inclinar convenientment l'atuell, brolla el líquid formant un raig prim. Estaloc. Peduncle d'un fruit, especialment del raïm, per on el tallen quan veremen. Conjunt de fava i de bajoca, especialment quan és tendra [...]

és perduda sense remissió, etc. Es va posar a ploure, i adeu, excursió! Davant aquell munt de dificultats, adeu, entusiasme! Va caure, i adeu, càntir!: es va trencar en mil trossos. Comiat 1 1 . Va ésser un adeu emocionant. el suprem adeu La mort. [...]

Obrir el ventre (a un animal o a una persona). Fendre completament (un atuell, un mur, etc.). El càntir s'ha esventrat. Una serra circular, escalfar-se desmesuradament, cremar-se a trossos i destrempar-se, de tal manera que queda boteruda i inservible. [...]

Càntir gros sense broc, amb dues anses i coll. Peix de la família dels espàrids, de cos alt i comprimit, de 20 a 30 centímetres de llargada, de color grisenc blavós amb reflexos metàl·lics, amb totes les dents còniques i punxegudes (Spondyliosoma cantharus). [...]

Obertura longitudinal més o menys pregona que es produeix a la terra, en un mur, en un cos dur. En aquella paret hi ha una esquerda que va de dalt a baix. En aquest càntir hi deu haver alguna esquerda: mira com vessa. Esquerdill . Estella llarga i prima. Tros de pedra. [...]

Refer (una cosa trencada) ajuntant-ne els bocins, afegir. Ell trencà el càntir i volia que jo l'hi confegís. Llegir (un mot) anomenant primer per llur ordre les lletres de cada síl·laba, dient llavors la síl·laba, i ajuntant finalment les síl·labes. [...]